Història del cinema:

Cinema es una paraula molt gran, i la seva història encara més, principalment esta dividida en el precine, el cine mut, el cine sonor, i el cine digital que arriba fins a l’actualitat.

 

En el precine, el que volien fer era captar i representar el moviment. Durant segles han estat buscant procediments per reproduir la realitat. Es el cas de per exemple les representacions amb ombres. En el segle XVI es va començar a utilitzar l’anomenada “cambra obscura” que permetia la projecció d’imatges externes dins d’una càmera com diu el nom fosca. Després va sortir la “llinterna màgica”, que va ser la precursora de les sessions de cine i a partir d’allà poc a poc es va anar desenvolupant, en el s. XIV també gràcies a que va aparèixer la fotografia.

En l’época del cine mut, es quan diuen els Experts que va començar oficialmente a néixer el cinema. Amb els famosos germans Lumière, que van mostrar, els seus “films” als espectadors, i l’impacta que va donar va ser enorme amb l”arribada d’un tren a l’estació de Ciotat” que reflectia una locomotora que semblava sortir completament de la pantalla. Aquell dia va néixer la cinematografia. Però l’éxit inicial es va anar fonent pel cansament del públic, ja que tot era sobre moments quotidians, sobre la vida laboral i familiar etcetera. Però gràcies a una altre home: Georges Méliès, que va ser el primer inventor de ficcions, de la ciència-ficció, com “Viatge a la Lluna” el 1902, o “Viatge a través de l’impossible” dos anys després., feia aparèixer coses i desaparèixer, utilitzava la impressió d’una imatge sobre una altre, o també utilitzava les maquetes.

Com eren mudes al mig de les escenes anaven explicant l’acció o els diàlegs i a vegades algun instrument donava un toc musical al que s’anomenava “pel·lícula”. Llavors a principis del s. XX ja es va convertir en indústria.

El cine sonor va ser aquella època en que les pel·lícules incorporaven sons sincronitzats, o sons tecnològicament paral·lelament amb la imatge, a diferència del cine mut aquest va ser l’avenç. La primera exhibició pública coneguda del cine sonor projectat va ocórrer a París l’any 1900. La primera projecció comercial completament sincronitzada va ser a Nova York 23 anys després el 1923. Va ser un fenomen global, va ajudar a la ciutat de Hollywood a mantenir-se un dels sistemes culturals i comercials més potents del món tot i que en altres parts del món també es va utilitzar però en un grau menor com per exemple a Europa, Japó o India.

Ja es va començar el cine en color el 1906, però només s’havia utilitzat com a curiositat. Els primers sistemes com el Tecnicolor de dos colors van fracassar tots en el intent de mostrar-ho al públic. Peró el 1933, es va perfeccionar la tècnica del Tecnicolor, com un sistema de tres colors comerciables. Llavors la popularitat del cine en color va augmentar i durant els anys 40 es va utilitzar sobretot en musicals clàssics. El 1950 la utilització del color es va generalitzar tan que pràcticament no es veien pel·lícules en blanc i negre.

I per última tapa existeix el cine digital que és el cinema que utilitza la tecnologia digital per gravar, distribuir i projectar pel·lícules. Té unes una alta resolució de les imatges, al matisat del color més natural.

Encara que sembli una cosa extreta novament va tindre els seus inicis als 80, que se’l coneixia com “cine electrònic”, època que van fer molt projectes i moltes probes. Als 90 va haver-hi una expansió on el cine va començar un procés de transició a la tecnologia digital, amb efectes especials per exemple. I com hem dit aquesta etapa és la última i esta vigent avui en dia, on Estats Units prepara les seves sales amb projectors digitals, i els fabricants fan línies especials de càmeres per un cine professional, amb controladors de colorimetria, diferents formats.

Com ja sabem l’últim avenç en el món del cine va ser el cine en 3D, que són pel·lícules on es millora la il·lusió de la percepció de la profunditat.

Encara que sembli que aquest tipus de cine sigui un invent d’ara pràcticament des de els inicis del cine van ser conscients que volien arribar a crear la sensació aquella de profunditat i immersió, el primer sistema va ser el 1890 per William Freese-Greene i darrerament van haver-hi molts més. Es coneixia bastant bé les bases del funcionament de la sensació en 3D, però tot era anar millorant la tècnica, fer que el que es veies a la pantalla fos el mes real possible per l’espectador, va estar sempre un somni aconseguir tot això però es va començar a fer realitat als anys 50 a estats units.

GÈNERES CINEMATPGRÀFICS

EL GÈNERE: serveix per a etiquetar els continguts d’un film: temes i components narratius que relacionen una pel·lícula amb d’altres similars.

Acció: és un gènere cinematogràfic on la història és contada mitjançant acció física, oposada al diàleg. L'acció normalment implica els esforços individuals per part de l'heroi.
Anime: és el terme que agrupa fora del Japó els dibuixos animats de procedència japonesa.
El cine d’animació: La seva tècnica principal es la utilització de fulls transparents (cells) amb dibuixos que reconstrueixen per seqüenciació el moviment, així que els dibuixos animats son mobilitzades a ritmes diferents. També s’utilitza la imaginació i els efectes especials.  

Arts marcials: Aquest gener cinematogràfic es bàsicament l’ús, dels sistemes de combat desenvolupats arreu del món.

Aventures: També engloba altres gèneres com el western i la ciència-ficció. Mostra un món heroic de combats i aventures, on sol haver-hi molta acció i valors del mite.
Bèl·lic: Com anomenaríem nosaltres pel·lícules de guerres. El que explica no és sempre real. Són herois amb un únic objectiu, destruir a l’enemic.

Biogràfic: Esta centrada en la biografia d’un personatge que ha existit realment.

Catastròfic: Es centre en la intriga on hi ha un seguit d’esdeveniments d’origen natural o provocat pel l’home.

Ciència-ficció: Es barreja la fantasia i la ciència. Apareixen científics que duen a terme experiments impossibles, com robots, aparells mecànics... L’acció normalment transcorre en el futur.

Comèdia: Comporta un acostament a la realitat, la seva recreació de la vida, la comèdia sobreviu al marge de les modes. Estan plenes d’acudits visuals (gags) i efectes còmics.

Dibuixos animats: Són una producció audiovisual, normalment realitzats a mà (o més recentment amb ordinadors que simulen el dibuix a mà) dirigits sobretot al cinema i a la televisió. Conten qualsevol tipus d'història o de guió. Normalment els dibuixos animats poden estar realitzats per mitjà de nombrosos tipus d'animació, però se solen incorporar a la mateixa categoria que l'animació tradicional.
Drama: Es narren els problemes de la vida quotidiana amb les seves penes i les seves alegries. Els personatges són realistes. Com a variants del cinema dramàtic tenim: la comèdia i el melodrama.
Èpic: solen ser grans produccions amb una temàtica normalment dramàtica. El nom deriva de les grans històries i personatges de la novel·la èpica, i normalment s'empra per parlar de pel·lícules anomenades de capa i espasa, encara que també se sol fer ús del terme quan es parla dels grans Westerns.

Fantàstic: Juga un paper important la màgia, els mons de fantasia, les criatures inexistents o les aventures ubicades en un marc no realista. Està fortament influït per la literatura fantàstica, de la qual neix.
Ficció: És la creació de mons i històries imaginàries a partir de l'art, sobretot la literatura. Aquests mons tenen els seus propis personatges i regles de versemblança, si bé sempre tenen una connexió amb la realitat.
Gore: És un tipus de cinema de terror que es centra en el que és visceral i en la violència gràfica. Aquestes pel·lícules, mitjançant l'ús d'efectes especials i excés de sang artificial, intenten demostrar la vulnerabilitat del cos humà.

Negre: Es tracta de pel·lícules on l’acció transcorre al barris marginals de ciutats importants: Chicago, Nova York…, en ambients propicis per a la delinqüència i el crim organitzat. Les bandes dominades per la màfia i els gàngsters, són el centre de les històries. El cinema negre va néixer, als EEUU, després de la crisi econòmica de 1929. Moltes d’aquestes pel·lícules es basen en obres literàries.

Llegenda: En aquestes pel·lícules s’expliquen uns fets que, tot i tenir certa connexió amb la història real, recullen llegendes de tradició popular.

Tràgic: En les pel·lícules tràgiques, els personatges es troben presoners del destí i lluiten per sobreviure a tot tipus de desgràcies i catàstrofes: guerra, misèria, malalties, mort… Malgrat la seva lluita, el destí els empeny a un final desgraciat contra el que res poden fer, estan condemnats des del principi. Es tracta de personatges idealitzats amb una gran força moral i física, superior a les persones normals.

Terror: Neix com a conseqüència del cinema expressionista Alemany. Amb Dràcula i Frankenstein. Personatges estranys o demoníacs, decorats lúgubres, il·luminació artificial, música i efectes especials…
Thriller: és un gènere artístic present en la literatura, el cinema i la televisió, que es subdivideix en nombrosos subgèneres. Busquen  provocar en l'espectador o el lector una tensió o angoixa psicològica a la idea d'allò que podria arribar als personatges.
Western: Genuí americà, mescla d’història i llegenda. Un cavaller solitari(que representa el bé), inseparable del seu cavall, combat al mal servint-se d’esquemes estereotipats; acció elemental i trepidant, cavalcades i tirs.
Històric: Expliquen històries llunyanes o recents, tot i que no sempre són realment fidels allò que va passar, ja que modifiquen la realitat. També pot explicar la biografia d’una persona important en un moment determinat de la història.
Melodrama: Té el significat literal d'obra teatral dramàtica en la qual s'hi ressalten els passatges sentimentals mitjançant la incorporació de música instrumental.
Musical: Es tracta de pel·lícules en les quals la música, la dansa i l’amor juguen un paper fonamental. Exemples d’aquest gènere són Febre del dissabte a la nit, Cantant sota la pluja o Moulin Rouge.
Policíac: Es relaten històries relacionades amb el món del crim i de la delinqüència.
Pornogràfic: Com a exhibició d'actes sexuals a través de pel·lícules, constitueix un gènere cinematogràfic generalment marginat, que no obstant això, genera un importantíssim volum de producció i negoci.

.