POSTER DE LA TURBINE

CONTAGIUM BOSTELLINUM

Anunci bo

DATES GENERALS

1.    Quina producte s’anuncia? Estrella Damm

2.    Descriu l’anunci i enumera els elements que el composen amb l’odre de que t’hagin cridat l’atenció.

1. Estrella Damm

2. Cotxe taronja

3. Instruments

4. Vaixell

IMATGE

1.    Quin tipus de pla es abundant? El pla general.

2.    Son plans sols o explicant una història?  Expliquen una història.

3.    S’utilitza tucs y efectes especials? Si, al principi i al final.

4.    Com és el ritme de la successió d’imatge? Ràpid.

5.    El color es un paper important en l’anunci? Surten tots els colors.

6.    Apareixen personatges coneguts? Si.

7.    La imatge proporciona tota la informació necessària del producte? Si.

SO

1.    Apareixen diàlegs, algú ens parta directament o es sent una veu en of? No.

2.    Apareix text escrit? Si, Formentera, Lo bueno nunca acaba si hay algo que te lo recuerda, mediterráneamente i Estrella Damm.

3.    S’utilitza un eslògan? Si, el d’Estrella Damm.

4.    Hi ha algun so o paraula especial que serveixi per cridar l’atenció? No.

5.    Té música? Serveix per acompanyar o es un element important? Té música  Serveix per acompanyar

6.    Hi ha relació directe entre la imatge i el so? No.

7.    Que aporta més informació sobre el producte, la imatge o el so? La imatge.

FINALITAT

1.    A qui va dirigit?  A homes i dones de 18 a 40 anys

2.    Quins elements us han ajudat a determinar a qui va dirigit? Per la gent que surt al anunci i les accions que es fan.

3.    Quin món es representa en l’anunci? Per què?  Amb el real. Perquè no es fantàstic es algo que es pot fer.

4.    Tota la informació és verdadera? Si.

5.    Es respecta la igualtat de sexe?  Si.

6.    Hi ha signes de racisme? No.

Anunci dolent

DATES GENERALS

1.    Quina producte s’anuncia? Fairy

2.    Descriu l’anunci i enumera els elements que el composen amb l’odre de que t’hagin cridat l’atenció.

1. Esponja amb sabó

2. Aixeta amb l’aigua calenta

3. Aixeta amb l’aigua freda

4. Fairy

5. Paella plena de grassa

6. Paella brillant

IMATGE

1.    Quin tipus de pla es abundant? Abunda el primer pla.

2.    Son plans sols o explicant una història? S’explica una història.

3.    S’utilitza tucs y efectes especials? Si, al final de tot amb l’ampolla de Fairy.

4.    Com és el ritme de la successió d’imatge?  Molt ràpid.

5.    El color es un paper important en l’anunci? Si, el verd. Veiem el jersei verd i plantes, i el producte Fairy.

6.    Apareixen personatges coneguts? No.

7.    La imatge proporciona tota la informació necessària del producte? No.

SO

1.    Apareixen diàlegs, algú ens parta directament o es sent una veu en of? Només es sent una veu en of d’un home que canta.

2.    Apareix text escrit? Si, “2X MÉA PODER ANTI GRASA”

3.    S’utilitza un eslògan? No.

4.    Hi ha algun so o paraula especial que serveixi per cridar l’atenció? No.

5.    Té musica? Serveix per acompanyar o es un element important? Més aviat és una veu en of on sentim un home que canta, podríem dir que és important.

6.    Hi ha relació directe entre la imatge i el so? Si.

7.    Que aporta més informació sobre el producte, la imatge o el so? La imatge.

FINALITAT

1.    A qui va dirigit?  A una dona d’entre 28 i 70 anys.

2.    Quins elements us han ajudat a determinar a qui va dirigit? Perquè anuncia un producte de neteja, i surt una dona utilitzant-lo.

3.    Quin món es representa en l’anunci? Per què?  Amb el real. Perquè surt una acció que es fa cada dia.  

4.    Tota la informació és verdadera? Si.

5.    Es respecta la igualtat de sexe?  No, És masclista ja que mentre la dona neteja el home s’està dutxant.

6.    Hi ha signes de racisme? No.

Storyboard

Guió i Guió literari

LA CAIXA

001  PONT                                  EXT.DIA  001

La TALIA, agafa una caixa de cartró i la deixa al cistell de la bicicleta (pla detall contrapicat)

La TALIA agafa el manillar de la bicicleta amb força i decidida.

Seguidament hi puja i es posa a pedalejar, i creua tot el pon sencer.

002  BOSC                                 EXT.DIA  002

En JAMES mira el mòbil per veure quina hora és, el rellotge marcarà les 12:33h.

Apareix el peu d’en JAMES, que tot nerviós no para de colpejar a terra, es frega les mans, i fa sospirs mentre es mossega els llavis.

003  PASSEIG                               EXT.DIA  003

La TALIA segueix pedalejant per el camí molt tranquil·lament.

004  BOSC                                  EXT.DIA  004

En JAMES segueix molt nerviós i fa com si esperés alguna cosa molt important. S’estira la samarreta, es treu les ulleres de sol, dona cops de peu a terra i es posa les mans al cap.

005 BOSC-2                                 EXT.DIA  005

La TALIA s’endinsa per el bosc i s’obre pas entre el s arbres, i finalment troba una altre camí per el qual seguirà amb la seva bicicleta.   

006  BOSC                                  EXT.DIA  006

En JAMES cansat d’esperar s’asseu a una pedra que hi ha al bosc i espera.

007  BOSC                                  EXT.DIA  007

La TALIA, que va amb bicicleta, arriba, fins on es en JAMES, aquest s’aixeca de la pedra i es dirigeix cap a ala TALIA, ella agafa la caixa negre.

En JAMES es posa la mà la butxaca i treu un grapat de diners, la TALIA i en JAMES faran un intercanvi de diners, per la caixa negra.

En JAMES agafa la Caixa misteriosa i l’obre, es treu les ulleres de sol, fa un somriure i agafa el contingut de la caixa.

(FOS NEGRE)

GUIÓ LITERARI

LA CAIXA

La caixa es una historia que narra el transcurs d’una caixa misteriosa que no se sap que hi ha a dins.La TALIA, la filla d’un mafiós molt important es encomanada per portar  la caixa a un comprador.Ella agafa la bicicleta per tal de ser el més discreta possible, així dons agafa la caixa i la bicicleta i marxa.En James el comprador, s’espera al mig del bosc, i ja s’està posant nerviós, perquè la mercaderia no arriba.En James està dels nervis, i ja no sap que fer, però finalment la Talia arribarà amb la caixa i el seu contingut.Fan un intercanvi de diners i caixa, i quan en James obre la caixa i veu el contingut fa un riure tot sospitós.En cap moment es desvela el contingut de la caixa, per tant no sabem que vol dir en James amb aquell somriure.Queda un final Obert.

LA CAIXA

Història del cinema:

Cinema es una paraula molt gran, i la seva història encara més, principalment esta dividida en el precine, el cine mut, el cine sonor, i el cine digital que arriba fins a l’actualitat.

 

En el precine, el que volien fer era captar i representar el moviment. Durant segles han estat buscant procediments per reproduir la realitat. Es el cas de per exemple les representacions amb ombres. En el segle XVI es va començar a utilitzar l’anomenada “cambra obscura” que permetia la projecció d’imatges externes dins d’una càmera com diu el nom fosca. Després va sortir la “llinterna màgica”, que va ser la precursora de les sessions de cine i a partir d’allà poc a poc es va anar desenvolupant, en el s. XIV també gràcies a que va aparèixer la fotografia.

En l’época del cine mut, es quan diuen els Experts que va començar oficialmente a néixer el cinema. Amb els famosos germans Lumière, que van mostrar, els seus “films” als espectadors, i l’impacta que va donar va ser enorme amb l”arribada d’un tren a l’estació de Ciotat” que reflectia una locomotora que semblava sortir completament de la pantalla. Aquell dia va néixer la cinematografia. Però l’éxit inicial es va anar fonent pel cansament del públic, ja que tot era sobre moments quotidians, sobre la vida laboral i familiar etcetera. Però gràcies a una altre home: Georges Méliès, que va ser el primer inventor de ficcions, de la ciència-ficció, com “Viatge a la Lluna” el 1902, o “Viatge a través de l’impossible” dos anys després., feia aparèixer coses i desaparèixer, utilitzava la impressió d’una imatge sobre una altre, o també utilitzava les maquetes.

Com eren mudes al mig de les escenes anaven explicant l’acció o els diàlegs i a vegades algun instrument donava un toc musical al que s’anomenava “pel·lícula”. Llavors a principis del s. XX ja es va convertir en indústria.

El cine sonor va ser aquella època en que les pel·lícules incorporaven sons sincronitzats, o sons tecnològicament paral·lelament amb la imatge, a diferència del cine mut aquest va ser l’avenç. La primera exhibició pública coneguda del cine sonor projectat va ocórrer a París l’any 1900. La primera projecció comercial completament sincronitzada va ser a Nova York 23 anys després el 1923. Va ser un fenomen global, va ajudar a la ciutat de Hollywood a mantenir-se un dels sistemes culturals i comercials més potents del món tot i que en altres parts del món també es va utilitzar però en un grau menor com per exemple a Europa, Japó o India.

Ja es va començar el cine en color el 1906, però només s’havia utilitzat com a curiositat. Els primers sistemes com el Tecnicolor de dos colors van fracassar tots en el intent de mostrar-ho al públic. Peró el 1933, es va perfeccionar la tècnica del Tecnicolor, com un sistema de tres colors comerciables. Llavors la popularitat del cine en color va augmentar i durant els anys 40 es va utilitzar sobretot en musicals clàssics. El 1950 la utilització del color es va generalitzar tan que pràcticament no es veien pel·lícules en blanc i negre.

I per última tapa existeix el cine digital que és el cinema que utilitza la tecnologia digital per gravar, distribuir i projectar pel·lícules. Té unes una alta resolució de les imatges, al matisat del color més natural.

Encara que sembli una cosa extreta novament va tindre els seus inicis als 80, que se’l coneixia com “cine electrònic”, època que van fer molt projectes i moltes probes. Als 90 va haver-hi una expansió on el cine va començar un procés de transició a la tecnologia digital, amb efectes especials per exemple. I com hem dit aquesta etapa és la última i esta vigent avui en dia, on Estats Units prepara les seves sales amb projectors digitals, i els fabricants fan línies especials de càmeres per un cine professional, amb controladors de colorimetria, diferents formats.

Com ja sabem l’últim avenç en el món del cine va ser el cine en 3D, que són pel·lícules on es millora la il·lusió de la percepció de la profunditat.

Encara que sembli que aquest tipus de cine sigui un invent d’ara pràcticament des de els inicis del cine van ser conscients que volien arribar a crear la sensació aquella de profunditat i immersió, el primer sistema va ser el 1890 per William Freese-Greene i darrerament van haver-hi molts més. Es coneixia bastant bé les bases del funcionament de la sensació en 3D, però tot era anar millorant la tècnica, fer que el que es veies a la pantalla fos el mes real possible per l’espectador, va estar sempre un somni aconseguir tot això però es va començar a fer realitat als anys 50 a estats units.